dimecres, 30 d’octubre de 2013

A veure si aquest ruc li cau la care de vergonya


Carta del pare del porter del Girona al president del Xàtiva (30-10-2013)

Víctor Marín, pare del porter del Girona Nil Marín, mort aquest passat cap de setmana en accident de trànsit, s'ha adreçat en una carta al president de l'Olímpic de Xàtiva. Alfonso Rus, dirigent de l'equip valencià a més de president de la Diputació de València, es va negar a guardar un minut de silenci en memòria del jove porter abans de l'Olímpic-Llagostera, tal com li havia demanat el delegat de l'equip gironí. En memòria del porter mataroní es guardarà un minut de silenci abans del Llagostera-València a Mestalla d'aquest vespre i també abans del derbi de divendres entre el Barça i l'Espanyol.

Aquesta és la carta de Víctor Marín:

Carta al Sr. Alfonso Rus, alcalde de Xàtiva, president de la Diputació de València i president del CD Olímpic, que juga a la Segona Divisió B de futbol.

El meu nom és Víctor Marín Casanovas, sóc d'aquells homes que quan toca seure en els despatxos de la gent important, abaixen la mirada i s'amaguen les mans per la vergonya que a vegades em fa d'ensenyar-les, plenes de nafres i esgarrinxades de tant treballar. Jo vaig seure a la seva taula.

El despreniment d'un mur a la carretera d'accés al castell de la ciutat que vostè governa em va fer venir corrents fins a Xàtiva. Calia fer una actuació d'urgència, calia estabilitzar la zona de l'esllavissada per evitar que anés a més i tallés completament la carretera d'accés. Amb l'ajut de la seva secretària i la informàtica, vàrem poder enllestir ràpidament un petit pressupost per poder posar mans a l'obra i fer una actuació d'urgència. Asseguts a la seva taula, jo li vaig explicar en què consistien cada una de les actuacions descrites en l'oferta, el sanejament del talús, els ancoratges, el formigó projectat, etc. Vostè hi va donar el vistiplau i me'l va signar amb la condició que la actuació fos immediata. I així va ser, al cap de pocs dies el problema ja era resolt.

Pot ser que amb aquestes dades que ara li he donat pugui recordar-me o, si més, no sap de què li estic parlant.

Aquest dissabte he viscut el pitjor episodi de la meva vida: se m'ha matat un fill a la carretera. Un jove de vint anys, esportista, bona persona, amic de tothom; quan dic de tothom vull dir de tothom, de catalans, de valencians, de madrilenys i de tots els països i de tots els colors.

El meu fill es deia Nil Marín López-Pastor, nascut a Mataró, català d'arrel, besnét d'aragonès i nét d'andalusos per part de mare. Va estudiar als Maristes de Mataró i actualment cursava tercer de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a la Universitat de Girona.

Com a pare, jo no sé si vostè ho és, imagini's el dolor que en aquests moments tinc dintre meu, mentre escric aquesta carta m'haig d'eixugar les llàgrimes que em banyen les ulleres que porto per poder veure-hi de prop.

El meu fill era el porter del filial del Girona FC, era aquell noi de vint anys mort dissabte al matí quan anava a entrenar-se, al qual els jugadors del FC Llagostera, companys i coneguts d'en Nil, volien retre un petit homenatge amb un minut de silenci abans de començar el partit contra el seu equip, però vostè s'hi va negar responent "si ha fallecido un portero del Girona lo sentimos, pero no nos incumbe", que si tan important era per ells fer aquest petit homenatge, que el fessin el dia que juguessin a casa seva.

Doncs sí, allà li farem aquest petit homenatge, però de ben segur que no abaixaré la mirada ni m'amagaré les mans, les portaré com sempre esgarrinxades, ben nues i orgulloses de treballar per qui sigui, siguin catalans, valencians, madrilenys, d'un color o d'un altre.

En Nil era català, i molt, com jo ho sóc també, i ho era el dia que vaig seure a la seva taula per ajudar-lo a resoldre un problema. Perquè nosaltres, els catalans, tant si som o no independentistes, som gent d'ànima, carn i os, com vostès, vostès que diumenge ens varen discriminar com diuen en alguns tuits, que diuen que aquest porter era un nacionalista i no tenia cabuda fer-li un homenatge a casa vostra.

De ben segur que aquell 19 de novembre del 2012, a vostè li hauria importat ben poc saber si jo era o no era nacionalista, si els meus fills ho eren o no. Doncs avui, aquell home de les mans rebentades continua amb el telèfon a les mans per si algú de Xàtiva, de Madrid o de Sevilla el necessita i el pot ajudar, aquesta és la gran diferencia entre vostè i jo.

Mataró, 29 d'octubre del 2013

Podeu escoltar-ho a RAC1, aquí teniu l’enllaç:

 

 

dimarts, 29 d’octubre de 2013

La sensibilitat al cul

Me sembla patètic !!!
Una doble mala noticia, primer la mort del Nil Marin i l'altre que:
El Olimpic Xativa se negó a guardar un minuto de silencio

"Si ha fallecido un portero del Girona lo sentimos, pero no nos incumbe"


Muchas críticas ha recibido la decisión del Olimpic de negarse a que se guardara un minuto de silencio por el fallecimiento del portero del filial del Girona.

Así lo había pedido el Llagostera, rival que visitaba Xativa. La sorpresa en el conjunto catalán fue mayúscula mientras el Olimpic explicaba sus motivos vía twitter.

"Hoy no llevamos a cabo el minuto de silencio porque estamos en nuestro derecho. Las críticas nos dan igual. Nuestra filosofía es la de no hacer minutos de silencio, si ha fallecido un portero del Girona lo sentimos, pero no nos incumbe".

El club también explicó que su presidente había recibido amenazas: "En las críticas por no hacer un simple minuto de silencio se ve la envidia que muchos nos tenéis por hacer las cosas bien. Las explicaciones están más que dadas, a todos. Nosotros no tenemos que ver con el 'señor' catalán fallecido. El motivo del 'no minuto' de silencio no tiene nada que ver con que nuestro presidente sea del PP y el fallecido nacionalista catalán".

dimarts, 8 d’octubre de 2013

UN GEST, DOS BENEFICIS.


L'Escola Esportiva Futur Esport, es un dels punts de recollida de taps de plàstic i diaris, que tenen com a destinatari la Creu Roja de Torroella de Montgrí-L'Estartit. Si vols pots venir tots el dimarts i dijous de 17'45 a 19:00 hores, durant les activitats que realitzem al camp de futbol d'Ullà, lliurar el taps i diaris, i nosaltres els farem arribar al seu destí.