dimarts, 5 de març de 2013

Futur Esport a la Vertical d’Ogassa.


No tot és bicicleta a Futur Esport i en Tati ens explica l’experiència amb la seva crònica:



Era la primera vegada que fèiem una vertical en Paco i jo, en Met ja s’havia estrenat l’any passat però com va dir més tard, res a veure amb això. La veritat és que una mica nerviós sí que estava a la sortida, 1.100 mts. de desnivell positiu en 4,5 km. era per estar-ho.
Varem quedar amb en Paco que aniríem tota la pujada junts, sembla que una prova com aquesta si la fas amb un company li perds una mica el respecte.

I es dona la sortida i comencem a pujar pel recte des de Ogassa cap al Puig Estela. Però quan dic pel recte, és recte, recte i cap amunt. El corriol sembla que el va fer l’organització ( un 10 per l’organització ) i sembla que els 1.100 mts. de desnivell no eren en 4,5 km. Si no possiblement en 2 ó a molt estirar 3 km. Pujava tant, tant, que s’havia d’anar a 4 grapes agafant-te bonament on podies. Era espectacular com t’enfilaves, com de tant en tant alguna pedra queia i com t’havies d’agafar on fos i com fos perquè a més a més el peu petinava amb el fang.
Brutal l’ascens pel corriol. L’única pena que tinc és no haver tirat una foto. Realment crec que no m´adonava del que pujava pel fet d´anar tapat per la vegetació.
Llavors els arbrers es netejaven i arribaves a una garganta que et duia fins a dalt. A veure, si el corriol era vertical aquest tall era lo seguent a vertical. I sense vegetació veies com s´enfilava i com s´enfilava més i més.
Reconec que allà una mica de canguelo sí que vaig tenir. Por no seria la paraula però sí respecte. Una patinada i no sé com t’haguessis parat.
Al corriol les pulsacions m´anaven molt altes per l´esforç però aquí ja no era l´esforç, era més aviat tot plegat, estar allà ja no competint sinó disfrutant de l´entorn, sentint el moment, l´alçada, l´adrenalina, una sensació d´eufòria, a més a més compartida amb en Paco, que el veia patint però alhora gaudint, aquest tall final el tinc molt present, i possiblement serà un dels moments competint que més recordaré ....

A dalt de la garganta i havia un grup de gent que t´animava. S’agraeix.

Llavors per la carena fins al Puig Estela el varem fer mig caminant mig corrent, doncs en Paco anava bastant al límit i una mica tocat.

En Met va arribar més tard i com que sortia d´una grip anava mig grogui.

Felicitats a tots els participants i en especial aquests tres valents !!!

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada