dimecres, 30 de novembre de 2011

Que fem a l’Escola Esportiva Futur Esport

Una de les coses que treballem entre altres és l’equilibri.

L’equilibri és una de les habilitats motrius especifiques més importants en el ciclisme ja que serà la base de futurs aprenentatges.
Començar en edats inicials és el millor per tal de desenvolupar aquests tipus d’habilitats, que s’aniran forjant en el pas del temps fins a esdevenir mecanismes automatitzats.
L’ideal és que els alumnes ho vegin com un joc i no com una activitat dirigida a fer de forma rígida i monòtona, aquest punt recau sota la responsabilitat dels tècnics.
En els exercicis més inicials, els alumnes intentaran quedar-se de peu sobre els pedals, les bieles horitzontals i el peu preferit avançat. Cal que en tot moment tingui contacte amb els dos frens, balancejant sobre la bicicleta i torçant una mica el manillar situant les espatlles a la vertical del manillar.
A partir d’aquestes bases els tècnics de l’Escola Esportiva treballen tot una serie d’exercicis per tal que els alumnes vagin progressant.
Marc Barbosa. Vicepresident del Club Futur Esport

diumenge, 27 de novembre de 2011

21 Marxa dels arrossars de Pals







Bike Trial a la 618 Fira de Sant Andreu



Des de Futur Esport donem total recolzament en aquesta gran iniciativa del Trial Park de Torroella de Montgrí.
També us informem que hi haurà bicicletes de mostra durant el dissabte i diumenge de la Fira de Sant Andreu.
Recordeu que no es poden canviar les zones i que està pensat el circuit per fer amb bicicletes de Trial. Potser alguna es pot fer en BTT, però no és el més adient.
Aprofitant la 618 Fira de Sant Andreu, s’ha inaugurat oficialment el bikepark. Unes jornades de portes obertes tant el dissabte 26 com el diumenge 27 entre les 10'30 i les 13'30.Trialsport col.laborara cedint bicicletes a qui desitgi provar-les i conèixer, de primera mà, aquest fascinant esport.Ahir vàren anar a recollir les bicicletes de MONTY i de TRIALSPORT, i les han identificat amb uns dorsals numerats de color vermell, per poder-les deixar probar a tots els que ho desitgin

dijous, 24 de novembre de 2011

Ruta d’Osor i Susqueda

Molta aigua, bolets, castanyes, fulles i fang.

També ens hem trobat un senglar que ha passat just per davant nostre a tota llet, el pobre li anaven els gossos al darrera i uns senyors amb escopeta l’esperaven a baix de tot, crec que al final se n’ha sortit, al menys no hem sentit els trets.


En Santi ens ha portat a fer una ruta per Osor amb en Jacint, el Tati, l’Abdon i jo. Ha sortit molt bé, hem anat seguint la Ruta de les Ermites fins que sens ha fet tard i hem girat cap a Susqueda i el Pasteral. Com podeu veure a les fotos estan els pantans plens fins a vessar d’aigua.



Avui les fotos no són tant maques doncs el fotògraf de la Colla del Dijous estava al dentista, en Paco, esperem que hagi anat tot bé doncs necessitaràs bona dentadura per l’entrecot del proper dijous. Tot i així aquesta foto de Susqueda és prou encertada, i la del senglar sembla en 3D.

Aquí totes les fotos de la Ruta.





dimecres, 23 de novembre de 2011

LA SELECCIÓ CATALANA DE CICLISME TORNA A SER CONVIDADA A LA VOLTA A CHIAPAS PER TERCER COP CONSECUTIU

L'exciclista Carles Torrent i Gerard Ferraté dirigeixen l'equip
Sis corredors, entre els quals, com sempre, hi ha joves, han viatjat a Mèxic per competir en una prova en què Sergi Escobar va aconseguir una victòria d'etapa l'any 2009
La selecció catalana de ciclisme ja ha viatjat per fins a a Mèxic en motiu de la celebració de la Volta a Chiapas, on tornen a estar convidats per l'organització. Per la prova que comença aquest dimarts, l'equip torna a barrejar joves i veterans que combinen la ruta amb el ciclisme en pista com Sergi Escobar o Antoni Miguel.
És la tercera vegada consecutiva que el conjunt català viatja fins a terres mexicanes, on sempre hi ha portat un grup de joves que poguessin començar a agafar ritme de cara a la temporada següent en unes condicions climàtiques més favorables. Amb tot, els resultats tampoc han estat dolents, ja que l'any 2009 el medallista olímpic Sergi Escobar va guanyar una etapa en solitari, i també diversos corredors com Antoni Miguel o Marc Vilanova han signat bones classificacions generals.
Del diari català ARA.

dimarts, 22 de novembre de 2011

TRANSPYR 2012!!! JA ESTÀ AQUI!!




Dons si!!, encara tenim a les nostres retines les imatges d'en Paco i en Santi gaudint de l'edició 2011 de la Transpyr, amb totes les seves rutes, paisatges i tota la duresa i exigència que comporta aquest tipus de proves, que ja tenim el vídeo de presentació de la Transpyr 2012, ara s'obre la incògnita, "aquest any tindrem FUTUR ESPORT TEAM ?", hi ha més d'un que la passada edició, es va quedar amb ganes de participar, poder aquest any és el seu moment!!

dilluns, 21 de novembre de 2011

TRIALBIKE PARK MONTGRI MEDES

L'Ajuntament de Torroella de Montgrí amb la col.laboració del Club Ciclista Montgrí i el Ter Motor Club han creat un nou espai lúdic - esportiu per a la pràctica del Bike Trial.


Al costat del camp de futbol de Torroella de Montgrí, (antic camp de futbol de terra) disposa de zones naturals i artificials preparades per a diferents nivells. Trobareu tota la informació al blog del Park:
Aprofitem per comunicar-vos que els propers dies 26 i 27 de novembre, coincidint amb la 618a Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí en farem la inauguració oficial i durant el matí dels dos dies tindrem bicicletes de prova per tots els que hi vinguin.

dissabte, 19 de novembre de 2011

Castell de Requesens, avió i maniobres militars

Avui la Colla del Dijous Feliç hem tingut una mica de tot. En Conrad, l’Abdon, en Paco, el Tati i en Narcís (jo) volíem pujar al Puig Neulós però els militars no ens han deixat, ens han fet recular 4 vegades, total que hem improvisat una altre ruta donant moltes voltes però que ha resultat molt bé.


Encara que riem el foc de les bombes i metralletes se sentien molt a prop, però aquest jovent és molt atrevit.



Des de Cantallops hem anat a veure l’avió estrellat el 1986 i que malauradament va costar la vida a uns bombers francesos



Molta aigua però hem passat per tot arreu.



Alguns volien veure el Castell de Requesens i com que estava tancat s’han espavilat pel seu compte.



A l’hora de dinar hem trobat a faltar en Santi i en Jacint, sobretot pel vi blanc Lledoner tant bo que ens han servit, i la paella que com podeu veure ...












dijous, 17 de novembre de 2011

A 42.195m d'un somni!! MCD2011

Diumenge passat es va celebrar la segona edició de la Marató Costa Daurada, a l'igual que l'any passat hem tingut representació del nostre Club en aquesta cursa, en Cram, que l'any passat va participar a la cursa de 10km., aquest any ha anat a més i s'ha atrevit amb el 42.195m., us deixo amb una petita crònica del protagonista d'aquesta entreda....

Moltes felicitats!!!




Una marató, d’expressió tècnica únicament es tracta d’un recorregut de 42km i 195 metres, a la pràctica resulta ser un camí molt més llarg, ple de vivències i emocions, una meta en la qual aprens a créixer en cada pas que fas, a ser més fort en cada batec del teu cor, a no renunciar mai a allò que t’estimes. No sé si en algun moment heu pogut sentir el mateix que jo. Quan fer esport es converteix en quelcom apassionant dins la teva vida, quan amb el teu esforç pots arribar a metes que temps remots no havies ni imaginat però que algun dia vas atrevir-te a somniar, i fas d’aquestes somnis coses tangibles que acabes per atrapar-los amb les teves pròpies mans per guardar-los eternament dins teu. Aleshores et sents viu.


Quin dia vaig aixecar-me decidint que havia de fer una marató? En quin moment vaig engrescar-me en aquesta aventura i vaig somiar que podria arribar-hi? Podríem dir que normalment sol ser una decisió presa amb antelació, conscient dels teus límits i de l’entrenament que caldrà fer per poder arribar-hi. Sol ser doncs una metàfora de la vida, allò que tant m’agrada anomenar que l’esport no deixa de ser mai la vida mateixa perquè va acompanyat de tants i tants valors, sense esforç ni sacrifici, sense dolor ni patiment no arribaràs a sentir l’autèntica felicitat, no arribaràs a apreciar allò que has aconseguit. Els humans tendim a donar molta més importància a les coses que ens han costat aconseguir, l’esforç és doncs un gran valor que cal potenciar.


Tot comença quan sorgeix dins teu aquest somni agosarat, qui em coneix podrà entendre que la normalitat no sol ser un dels meus valors, així que sense pretendre ser un fanfarró en el meu cas m’agrada somiar alt, això pot ser dolent ja que desprès t’adonés de que tu també tens límits, com qualsevol altre persona, però sempre s’ha de lluitar per superar aquests límits. Vaig prendre la decisió de fer la marató quan vaig veure que alguna amistat se’m havia avançat en aquesta meta, de seguida vaig proposar-me arribar-hi jo també i perquè fos més fugaç i real aquest instant em vaig establir el límit de fer-ho abans no s’acabés l’any. Així doncs vaig inscriure’m a mitjans estiu pensant que aquesta segona part de l’any disposaria de més temps per entrenar, al final no ha estat així, per motius acadèmics m’ha resultat impossible preparar-me específicament, tal com es recomana amb una preparació ascendent amb tres mesos d’antelació a la gran cita.


Finalment començava un mes abans a entrenar, en dos setmanes vaig dedicar-hi un total de 10 sessions, acompanyat en ocasions per en Sergi i per en Met, en altres sol. M’agrada corre sol, no sé ben bé per què però em sento més lliure i aprofito el moment per parlar amb mi mateix cosa que normalment no tinc temps, solen ser converses interessants. Crec que si m’agrada tant l’esport és perquè m’ajuda a conèixer-me millor, a veure el meu interior. Les darreres dos setmanes també em va ser impossible sortir a entrenar, el temps, compromisos socials i acadèmics ferien d’aquesta marató la prova esportiva més dura que he realitzat mai. Vull deixar clar abans no avanci que amb tot això no aconsello a ningú fer una prova com aquesta sense una preparació específica, no ho provin a casa.


La Marató Costa Daurada va ser una gran lliçó pràctica, vaig comprendre en pròpia carn com la preparació psicològica està per sobre de la preparació física, la força de la ment pot fer-nos arribar a punts desconeguts de superació personal. Vaig fer tot el camí sol, però això em va motivar més, tal com us he dit abans m’agrada la solitud en aquests moments, i entenc que no hi ha ningú que vagi a un ritme tan baix, sincerament la meva condició física m’impedia anar més ràpid. Cal dir que a mitja marató ja em feien mal les cames, 21 km van ser suficients per sentir dolor, però el meu cap és fort i vaig anar tirant endavant, sabia que havia d’aguantar tot el que fos, no havia anat allà per retirar-me a meitat de camí. Vaig anar aguantant fins el km 30 on el dolor era indescriptiblement intens, i on només corria per inèrcia del propi cos, per no parar i posar-me a plorar, en aquests moments els pensaments que tens són negatius i has d’aconseguir trobar la part positiva de cadascun d’ells, per sort podríem dir que la vida m’ha donat molts moments per somriure, una gran família, amics amb els quals pensar, molts instants amb els quals reviure i poder fer un pas més gràcies a ells, a la força que et transmeten tots aquests sentiments, sense això no ho hauria aconseguit mai. Pas a pas, i superat el km 36 m’adono de que ja hi sóc, la veritat és que mai ho havia tingut del tot clar, torno a recuperar-me i continuo amb el meu esforç ara ja convençut de que és una realitat.


El moment d’arribar a meta es fa etern, aquells últims 195 metres no podia comprendre per què el gran Fidipides no es va aturar en el km 42 i deixar una distància exacte, posteriorment vaig entendre que l’exactitud en tant a perfecció no existeix i aquells darrers metres també formaven part del meu camí. Desprès de 5 hores 08 minuts i 07 segons d’una gran lliçó de vida, el temps és del tot irrellevant, veure’t allà i atrapar el teu somni és una sensació única que sempre més tindré present, un instant de felicitat absoluta. Espero que aquestes paraules puguin servir a algú per animar-se, per superar-se i a seguir lluitant per atrapar els somnis que tingui en ment, per anar vencent tots els obstacles de la seva vida. L’autèntic mèrit no rau en l’esport sinó en com afrontes els moments difícils de la vida.



dimecres, 16 de novembre de 2011

"Criterium de ciclisme Comunitat Valenciana"

Diumenge passat hi havia ambient festiu de ciclisme a València. La família Andreu l' hem pogut viure d'aprop. Es celebrava la 22 prova "Criterium de ciclisme Comunitat Valenciana", que és una prova on participen ex-corredors professionals i també aficionats al ciclisme.
Per començar la diada es va fer una marxa popular on es van inscriure més de 400 corredors i corredores de totes les edats que havien de fer un circuit de 42Km. per la ciutat. Vam poder assistir a l'arribada dels primers corredors de la marxa i l'ambient que s'hi vivia era de cursa de professionals




A dos quarts de dotze del migdia començava la prova. Hi participaven uns 30 ex-ciclistes professionals de tot Espanya entre d'altres aficionats i semi-professionals. Va guanyar la prova en Pedro Delgado.






Us passem algunes fotos perquè veieu ....... segur que a molts de vosaltres us agradarien als "massatgets" que feien als corredors a l'arribada!!






Us passo un enllaç i una adreça per si algú vol més informació:
www.cdpodium.com
http://www.comunitatvalenciana.com/ag/valencia/xxii-criterium-ciclista-y-vi-marcha-ciudad-de-valencia-0

En Genís va tenir feina a decidir quina de les bicis que hi havia en exposició li feia més peça, encara que quan va descobrir la del canvi elèctric....

Crònica de la Maribel








dimarts, 15 de novembre de 2011

Caçadors de cargols

Aquesta és la nova proposta de la Colla del Dijous, doncs no para de ploure.


Fins i tot els cargols pugen a sobre la bici, ... i no es d’anar a poc a poc mal pensats !!!
Malaida pluja !!!

dilluns, 14 de novembre de 2011

'LE MONDE' HAURÀ D'INDEMNITZAR EL BARÇA

amb 15.000 euros per relacionar-lo amb l'operació Puerto
La Sala Primera del Tribunal Suprem ha dictat sentència al recurs de cassació que va interposar Le Monde: dóna la raó al Barça i obliga al diari francès a indemnitzar el club blaugrana i a publicar una rectificació
La Sala Primera del Tribunal Suprem ha dictat sentència pel recurs de cassació que va interposar el diari Le Monde després que la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona donés la raó al Barça i obligués al rotatiu francès a indemnitzar el club per implicar-lo en l'operació Puerto, relacionada amb el dopatge. Le Monde va publicar durant el 7 i el 8 de desembre de 2006 unes informancions que assenyalaven que el Barça tenia relacions amb Eufemiano Fuentes, un dels implicats en aquesta operació contra el dopatge.
Segons aquesta sentència del Tribunal Suprem, que corrobora la de l'Audiència Provincial de Barcelona, Le Monde haurà d'indemnitzar el Barça amb 15.000 euros i publicar un article de rectificació a la web i al diari. A més, el diari francès haurà de publicar part la sentència.
El magistrat Xiol Ríos el desestima perquè creu que no pot mantenir-se la prevalència de la llibertat d'informació sobre el dret a l'honor, ja que tot i que existia un interès públic elevat en la informació que es publicava, aquesta no era veraç i s'utilitzaven dades inconsistents i no contractades.
Ara només falta la sentència contra la COPE pel mateix tema de dopatge.
Del Diari Català ARA.
Ja està bé de tantes persecucions, sembla que amb el futbol no tenen les mateixes facilitats que amb el ciclisme.

diumenge, 13 de novembre de 2011

dissabte, 12 de novembre de 2011

Canguelis al Congost de Mont-Rebei

Aquest divendres la Colla del Dijous ens hem desplaçat fins la comarca de la Noguera, a Lleida, per a travessar en bicicleta el  Congost de Mont-Rebei .

Realment s'ha d'estar una mica volat per anar a un lloc com aquest en bicicleta, perquè tota la gent normal ho fa a peu, però nosaltres som així. Amb en Santi com a cap d'expedició i en Paco com a guia oficial podíem anar tranquils, es clar que amb GPS i tracs qualsevol s'en surt!!. També teníem furgoneta i conductor oficial, Sr Abdon, i de paquet en Narcís, en Fabio i jo, en Climent es va afegir allà mateix. O sigui que hi havia un bon equilibri: tres montgrins i tres futuresportistes, i un del Sant Feliu per si no ens posarem d'acord.




El dia va acompanyar, temperatura de primavera, solet i visibilitat il·limitada. Pirineu al horitzò i precipicis sota els peus. Al entrar al congost ningú gosa pujar sobre la bicicleta, però mica a mica, anem agafant confiança i al final tots hi pugem, fins i tot en Narcís, que ja es dir. A la mitat del congost l'adrenalina puja, sobretot si vas a sobre la bicicleta, estem una mica cagats de por, concretament en Fabio es va cagar literalment dues vegades.



A la sortida del congost travessem un pont penjant, i allà ens comportem com criatures passant el pont una i altre vegada i ens fem moltes fotos. Enfilem carretera de tornada, pujada interminable de dues hores i descens vertiginós amb puntes de mes de 70 km/h.
Arribada i dinar. Sortida molt divertida en un entorn incomparable, us ho recomano !!


Com diu aquell famós torero: “en dos palabras: im-presionante”






Algunes frases celebres d'aquesta sortida:

Abdon: "Ni he suat", Santi: "Hola maca...", Narcis, "No cal que m'espereu", Paco"Em fa mal l'esquena (abans de deixar-nos a la pujada)", Jacint "podríem agafar una drecera"(ningú li fa cas), Climent “ la 29 s’ho menja tot i després me’n vaig a volar”.
He de dir que estavem tots una mica preocupats per en Fabio, no va parlar massa, devia ser els canguelis
Crònica de Jacint Sarquella i algún comentari meu.

divendres, 11 de novembre de 2011

LA TELEVISIÓ SALVA LA VOLTA 2012




Un acord entre TVE i TV3 permetrà la supervivència de la Volta i que sigui una realitat la pròxima edició, la predisposició de les dues cadenes permetrà que els aficionats puguem veure la pròxima edició a través de la televisió pública catalana i també a Teledeporte que al seu torn servirà les imatges de la carrera a tot Espanya.



Fins ara l'organització de la Volta només ha pogut firmar una arribada de les set etapes que s'han de celebrar entre el 19 i el 25 de març de 2012, concretament a la localitat d'Ascó.

Tota la noticia a elPeriódico.cat

dijous, 10 de novembre de 2011

Per a petits i grans: Vídeo amb "moraleja" final

L’os Berni t’ensenya el que no s’ha de fer, i al final del vídeo t’ensenya com anar preparat per a la pràctica del Mountain Bike.




Als mes grans també ens agraden els dibuixos animats i també molts de nosaltres a vegades no anem prou preparats, sense càmera de recanvi, sense aigua, sense barretes, sense paravent, sense eines, ... tot per anar amb menys pes. Doncs aquest vídeo us el dediquem especialment.

dimecres, 9 de novembre de 2011

dimarts, 8 de novembre de 2011

Estem tips de tanta pluja

Així que avui a la que hem vist un tros de sol hem agafat les bicis amb en Jacint i el Tati i ens hem posat a pedalar pel Montgrí. Ruta que hem anat fent sobre la marxa i que ha sortit molt bé.

Molt molls tots els camins i corriols però ens hem tret el mono de sobre i alguna apretada també hem fet, al final 31 km i la satisfacció i les ganes han fet que acabem amb un bon somriure a la boca. Segur que repetirem doncs són molts dies enclaustrats i no pot ser, estem tots els ciclistes igual o són imaginacions meves ?

diumenge, 6 de novembre de 2011

IV Marxa per Parelles a Llagostera

El diumenge 11 de Desembre torna aquesta marxa i ja la tenim anotada al calendari, doncs una vegada mes la Colla del Dijous no volem faltar-hi.
El club organitzador ha penjat aquest vídeo d’una mostra del que ens espera:

Ben segur que una vegada mes el Club BTT Llagostera no ens defraudarà.
Per a mes informació seguiu el blog:
http://arreplegatsbtt.blogspot.com/

dijous, 3 de novembre de 2011

Corredor de mountain bike atacat per un antilop a Sudafrica

El ciclista Evan Van der Spuy, del Team Jeep South Africa , és atacat per un antílop a la cursa Time Freight Express MTB. Vídeo de l'usuari MCSMCC




Al Montgrí i a les Gavarres haurem de vigilar amb els senglars, doncs bitxos d'aquests no en tenim.
Aquí sota un altre ciclista atacat per un vestrus.!!

D'aquests en pot sortir algun..!!

dimecres, 2 de novembre de 2011

"El saben aquel que dice que es un ciclista ..."

Avui m’he aixecat aviat, m’he posat el maillot i el culot a joc, regal de la meva dona fa un any pel meu aniversari.
He fet un café, he agafat el casc del mateix color que el maillot, i sense fer soroll he anat al garatge i he agafat la meva bicicleta 29 " de 5.000 € (un auto-regal, doncs la vella ja tenia 2 anys), i al sortir del garatge he vist que plovia intensament. Estava el carrer inundat i el vent glaçat bufava a 100 km/h.
He tornat a entrar a casa i he deixat la bici. M’he posat el pijama altre vegada, i cap a dins del llit.
M’he acurrucat a l’esquena de la meva dona i li he dit: “fa un temps de mil dimonis”..!!!
I ella m’ha contestat endormiscada: "Ja ho sé. Et pots creure que el gili … del meu home a marxat en bici?"


          Procurem que no ens passi això, aquests dies de pluja..!!!

dimarts, 1 de novembre de 2011

La Júlia a Castell d’Aro/Copa Gironina


El diumenge, la Júlia va anar a la Copa Gironina de Castell d’Aro,
i ens explica com li va anar:

"Avui he anat a la cursa de Castell d'Aro. He quedat segona després d'una
cursa molt dura, hem començat amb una pujada que no acabava, unes
baixades molt súpers amb pedres i fang. Al final de la pujada hi havia
una mica de pla i em costava de recuperar i agafar un ritme. Però he
arribat bé molt cansada i  enfangada. M'ho he passat molt bé..!!"

              La Júlia Ribas, tot una campiona travessant pel mig de l'aigua.