dijous, 8 de desembre de 2011

Oh que macuuuuuuu

Un gran dia pel Congost de Mont-Rebei
Dimarts dia 6 de desembre, ens varem aventurar una colla del club Futur Esport guiats per un integrant de la colla del Dijous Feliç a anar al Congost de Mont-Rebei, ja que aquesta ruta la varen fer amb bici i els hi va encantar.
Varem sortir a les 6:30h del matí (quina son!!!!!!) En Narcís, Rosa, Gerard, Jordi Regincós, Anna M., Simon, Carmen, Vicente i jo Encarni, amb els més petits, Guillem N, Martí, Mariona, Laura, Anna, Ivan i David F.
Un viatge llarg però entretingut amb parades d’emergència, però fàcils de sol·lucionar....ja sabeu, (Cafè, WC, etc...)
En aquestes parades, varem descobrir que algú lliga a la dona dins el cotxe per què no se li escapi, ehhhhh Jordi!!!!!!
Bé arribem a Àger a les 10h del matí, esperem a 4 jovenets amics de la família Nogué, (en total ja erem 20 persones) esmorzem, i preparem per fer la ruta tan fascinant que ens esperava!!!!!


Direcció Congost: Deu ni do quina carretera, molt ven asfaltada, l’única cosa que la podien haver fet més recta....quines vistes, quin mareig!!!!!
Aparquem cotxes, i a caminar, un matí esplèndid, molt bona companyia, avisar als petits el perill del circuit, bromes amb el noi de la caseta del punt de sortida....tot genial per tots excepte per dos integrants en Jordi i jo, sabíem que hi ha unes alçades de......però jo almenys no m’esperava tant, pensava les fotos sempre ho fan tot més gros del que es realment, carai!!!!!
Primer entrebanc: El pont penjant, molt segur que però que es bellugava sol...però com no podia ser menys els petits el varen passar sense cap dificultat i saltant.....continuem el camí, moltes paradetes per fer fotos cada poques passes un banc per seure i gaudir de les vistes, que us ven asseguro que eren espectaculars, encara que no tots ens varem atrevir a mirar a baix de tot...però quelcom varem veure, moltes pedres per el camí, uns camins de fàcil caminar, però estrets....





En Narcís va ser el que més va caminar, anava tota l’estona de davant a darrera, fent fotos, i que no se li escapes cap imatge.



Pel camí, només escoltaves als iogurins lights, aquesta gent del dijous feliç estan bojos fer aquesta ruta amb bici, mira que estan forts....La veritat es que tenen tota la raó, forts ho estan, però bojos jo crec que força, però s’ha d’estar boig per poder gaudir d’uns paisatges tan impressionants en bici....



Quina colla !!!


Sens fa tard, hem de recular, els nens enfadats per no arribar a l’embassament, (queda pendent de tornar-hi) arribem als cotxes, ja fèiem tard al restaurant que ens esperaven per dinar, i com que no ens afanyàvem en Narcís diu, la cuina queda tancada a les 15h, tothom va fer via a pujar el cotxe i direcció restaurant....
Quina fred que feia, es va agraïr entrar al restaurant amb llar de foc, dinar calent, bon vi, tot genial, un 10 per el menjar i l’atenció rebuda, al Port d'Àger.
A la sortida, foto i cap a casa.....



La tornada va ser una miqueta llarga, ja que si no es despistava un es despistava l’altre!!!! Varem sortir tots plegats, i varem arribar cada un per un costat....Simon que començava a treballar, va empalmar, Jordi va agafar un altre camí, Narcís i Vicente, continuaven amb parades d’emergència, res, un dia FANTÀSTIC per tornar-ho a repetir....


Crònica de l'Encarni (la secre)













1 comentari:

  1. A nosaltres en va agradar molt, i veig que a vosaltres també..!!Teniu raó que estem una mica boixos ,però un punt de bogeria també es bo..!!
    Salut .

    ResponElimina