dissabte, 12 de novembre de 2011

Canguelis al Congost de Mont-Rebei

Aquest divendres la Colla del Dijous ens hem desplaçat fins la comarca de la Noguera, a Lleida, per a travessar en bicicleta el  Congost de Mont-Rebei .

Realment s'ha d'estar una mica volat per anar a un lloc com aquest en bicicleta, perquè tota la gent normal ho fa a peu, però nosaltres som així. Amb en Santi com a cap d'expedició i en Paco com a guia oficial podíem anar tranquils, es clar que amb GPS i tracs qualsevol s'en surt!!. També teníem furgoneta i conductor oficial, Sr Abdon, i de paquet en Narcís, en Fabio i jo, en Climent es va afegir allà mateix. O sigui que hi havia un bon equilibri: tres montgrins i tres futuresportistes, i un del Sant Feliu per si no ens posarem d'acord.




El dia va acompanyar, temperatura de primavera, solet i visibilitat il·limitada. Pirineu al horitzò i precipicis sota els peus. Al entrar al congost ningú gosa pujar sobre la bicicleta, però mica a mica, anem agafant confiança i al final tots hi pugem, fins i tot en Narcís, que ja es dir. A la mitat del congost l'adrenalina puja, sobretot si vas a sobre la bicicleta, estem una mica cagats de por, concretament en Fabio es va cagar literalment dues vegades.



A la sortida del congost travessem un pont penjant, i allà ens comportem com criatures passant el pont una i altre vegada i ens fem moltes fotos. Enfilem carretera de tornada, pujada interminable de dues hores i descens vertiginós amb puntes de mes de 70 km/h.
Arribada i dinar. Sortida molt divertida en un entorn incomparable, us ho recomano !!


Com diu aquell famós torero: “en dos palabras: im-presionante”






Algunes frases celebres d'aquesta sortida:

Abdon: "Ni he suat", Santi: "Hola maca...", Narcis, "No cal que m'espereu", Paco"Em fa mal l'esquena (abans de deixar-nos a la pujada)", Jacint "podríem agafar una drecera"(ningú li fa cas), Climent “ la 29 s’ho menja tot i després me’n vaig a volar”.
He de dir que estavem tots una mica preocupats per en Fabio, no va parlar massa, devia ser els canguelis
Crònica de Jacint Sarquella i algún comentari meu.

1 comentari: